A Esquerra- Camp de Morvedre hem estat de campanya més de quinze dies. A més un dels nostre militants fou escollit democràticament en una assemblea extraordinària un del dos candidats d’ERPV que aniria en les llista per al Parlament Europeu. Hem treballat dins de les nostres modestes possibilitats enganxant cartells, fent fires i mercats, posant pancartes, repartint vots i informació gairebé casa per casa, hem assistit a tots el mítings principals (València, Gandia) i organitzat un bonic i emotiu acte de final de campanya a Sagunt…i els/les que hem pogut fins i tot hem acompanyat al candidat a córrer el PV de nord a sud en mítings i rodes de premsa…

Arribà diumenge 7 i tot el dia estiguérem voltant pels col·legis electorals del Camp de Morvedre i d’altres comarques veïnes.…i a l’hora del recompte ens aplegaren en una casa…Van gaudir junts de l’alegria de vore el que hem aconseguit en les Valls, varem treure conclusions i fins i tot consolar-nos perquè per molt optimistes que som no portem cap bena als ulls i veiem políticament parlant qui som i on estem (per ara)…i més auto crítics que nosaltres no hi ha ningú…

Ens han reconegut la feina fins i tot d’altres partits, alguns d’ells es troben a les antípodes ideològicament parlant. I alguns rivals polítics ja ens demanen si farem llistes al seu poble perquè veuen l’embranzida que portem…

Així que com a presidenta d’Esquerra -Camp de Morvedre he de dir que estic molt contenta i orgullosa. És un honor treballar amb homes i dones que demà mateixa tornarien a encartellar el que calguera, a repartir fullets, enganxines i que si tinguessin la responsabilitat de representar al seu partit i els seus ideals en altres eleccions tornarien a donar el seu temps i treballar dur, amb il·lusió i sense defallir ni ploramiquejar…de fet en menys de dos anys tornarem a la brega…

I no ens cal renovar res perquè la il·lusió, les ganes de treballar i l’empenta de la gent del Camp de Morvedre roman intacta…i ho demostrem amb fets…Altres “valents” que gosen ironitzar sobre l’esforç de la nostra gent que sàpiguen_encara que sone pedant però la garantia de qualitat de la militància del Camp de Morvedre em dona peu per a fer-ho_ que “no ens arriben ni a la sola de la sabata”…

Núria Arnau i Fortuny

Presidenta d’Esquerra Camp de Morvedre

Primer vull agrair a la Penya Tòtil del Llevant que ens convidaren a vore el partit Girona-Llevant el diumenge 15 a Montilivi, ho passarem d’allò més bé! però l’espectacle de debò no va ser al terreny de joc on el marcador acabà empatat a zero sinó a les graderies.

Quan arribaren on eren els llevantinistes de la Tòtil em va sorprendre gratament vore que havien penjat tres banderes: una estelada, una quadribarrada i una republicana espanyola que reflectia la diversitat ideològica dels seguidors granota que assistien al partit. Penjarem la nostra estelada al costat de la pancarta de la penya sense que ningú fera cap retret ni posara mala cara però em van advertir “quan vinguen el fatxes te la llevaran…”

Fatxes…quins fatxes?? vaig preguntar i no vaig tardar molt temps en comprovar a que es referien… Escoltats pels mossos d’esquadra i el servei de seguretat del club de Girona una dotzena d’energumens, l’estètica i símbols dels quals malauradament aquí al País Valencià estem acostumats, es van situar prop d’on estàvem.

Un membre de la penya Tòtil em va comentar que també són seguidors (?) del club granota….llavors començaren amb els seus càntics i gesticulacions simiesques (que em perdonen el simis) que intentaven provocar no només als seguidors del Girona sinó també a nosaltres.

La gent del Girona flipava: veien els aficionats d’un mateix club separats per preservar la seguretat (la nostra és clar) però mentre uns insultaven i escridassaven, els altres recolzàvem i aplaudíem les jugades del nostre equip i fins i tot les del contrari quan ho mereixa.

Uns anavem a veure un partit de futbol, els altres a provocar i insultar amb això de “no sois catalanes, sois hijos de p….” i no només es dirigien als seguidors gironins sinó també als membres de la Tòtil i els que estavem amb ells.

He de destacar el comportament dels mossos i el servei de seguretat que ens van tractar amb correcció i fins i tot amb molta educació (he anat a partits de futbol i de basket a València sovint i la policia m’ha tractat com si la violenta fos jo pel sol fet d’anar amb un equip que no era el de la ciutat, mentre els feixistes campaven soltets i amb tota la impunitat per insultar i amenaçar d’apallissar-me ).

En el descans vaig anar a comprar beguda i custodiat per un mosso hi havia un energúmen al quiosquet . Em va clavar la mirada desafiant i amenaçadora l’estoneta que vaig estar esperant que em despatxaren i la veritat vore’l tant malalt d’odi em provocà molta llàstima perquè era un xic molt jove…quina pena!

Tot acabà quan els feixistes feren o digueren alguna cosa i al principi de la segona part i a empentes, van ser expulsats sense contemplacions per les forces de seguretat del camp.

No és la primer vegada que pateixo la violència dels ultres fins i tot del meu equip  però mai els havia vist sent tractats com es mereixen…perquè aquests/es no són aficionats a l’esport ni a cap equip són seguidors de la violència.

Vull també destacar el comportament de Gorka Larrea* un jugador del Llevant que quan acabà el partit no només es limità a saludar des del mig del camp als vertaders seguidors del Llevant que s’havien desplaçat fins a Girona sinó que s’acostà i regalà la seva samarreta a una seguidora granota a qui els fatxes van insultar algun cop al llarg del temps que van estar fent la mà.

* Gorka Larrea és basc de Donosti i és un dels jugadors que vol que la seua selecció s’anomene Euskalerria.

Visca la penya Tòtil i el Llevant, l’altre club blaugrana que porte al cor!

Aquest any al Camp de Morvedre la gent d’Esquerra farem Memòria….així en majúscules. Perquè ja toca i perquè som els únics que ho faran…. Oblideu-se dels que amb encara militans vius a les seves files repressaliats pel franquisme voten lleis que els deixen a mitges, oblideu-se d’altres que recolzen que es trobe la fossa d’una sola persona pel que representava en aquell moment (cosa que donem suport sense dubtes, només caldria!) però que es posa a tremolar quan Esquerra demana el mateix però per a totes les víctimes del feixisme del mateix poble….

I perquè no volem ser els únics i les úniques us convidem a tots i totes a participar d’aquestes jornades que farem al voltant de la Memòria Històrica. Per rendir homenatge, per demanar que es faça justícia i perquè la ferida de qui va patir el trauma franquista tanque sense cap perill d’infecció perquè ja ha estat prou de temps oberta i exposada i si no es guareix com cal qualsevol dia pot tornar-se a obrir.

Proper acte de les jornades: Divendres 27 a les 19:00h a la sala d’actes de la Biblioteca Municipal de Faura Mario Reyes, morvedrí i  premi Ramon Barnils ens parlarà sobre la València de Hitler….

Pdta: Notícia al Levante EMV,  19 de febre rde 2009: “Franco, 70 anys d’alcalde de València. El consistori manté el títol honorífic que li va concedir al dictador l’1 de maig de 1939″.

Pregunte: Quants partits polítics han passat per l’ajuntament de València des de novembre de 1975?

 

Text: Francesc Galiano i Núria Arnau

Esquerra Camp de Morvedre amb motiu del dia de la constitució espanyola enceta una campanya per denunciar la manca de democràcia d’aquest document que commemora el seu 30 aniversari. Articles com el 2n: “La Constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la Nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols, i reconeix i garanteix el dret a l’autonomia de les nacionalitats i regions que la integren i la solidaritat entre totes elles…” ; 

el 8é: “Les Forces Armades, constituïdes per l’Exèrcit de Terra, l’Armada i l’Exèrcit de l’Aire, tenen com missió garantir la sobirania i independència d’Espanya, defensar la seua integritat territorial i l’ordenament constitucional” ; 

el 145é: “En cap cas s’admetrà la federació de Comunitats Autònomes. 2. Els Estatuts podran preveure els supòsits, requisits i termes que les Comunitats Autònomes podran celebrar convenis entre si per a la gestió i prestació de serveis propis de les mateixes, així com el caràcter i efectes de la corresponent comunicació a les Corts Generals. En els altres supòsits, els acords de cooperació entre les Comunitats Autònomes necessitaran l’autorització de les Corts Generals” 

o el 155é:  ” Si una Comunitat Autònoma no complís les obligacions que la Constitució o altres lleis li imposen o actuare de manera que atempte greument a l’interès general d’Espanya, el Govern, previ requeriment al President de la Comunitat Autònoma i, en el cas de no ser atés, amb l’aprovació per majoria absoluta del Senat, podrà adoptar les mesures necessàries per a obligar a aquella al compliment forçós d’aquestes obligacions o per a la protecció de l’esmentat interès general “ 

són clar exemple que aquest document viciat pel franquisme i redactat per protagonistes d’aquell règim ha quedat obsolet i a sobre entra en contradicció amb drets internacionals civils i polítics com el dret d’autodeterminació dels pobles signat per el mateix Estat espanyol el 1977. 

La constitució espanyola dissenya un estat d’origen vuitcentista  que no respon als reptes d’un món global. Calen unes noves fronteres geogràfiques, polítiques i mentals per afrontar el segle XXI, en una societat integrada en Europa en xarxa i sense barreres. Un nou concepte de sobirania basat en la cooperació entre iguals, sense posicions subsidiàries. Els Països Catalans responen a una realitat econòmica, territorial  i geogràfica evident; en canvi el model de l’estat de les autonomies és retrògad. L’article 145 de la constitució, que s’oposa a federacions, permet la paradoxa que puguem mantenir lligams de col·laboració amb Toscana però no amb catalans i balears. De fet, la UE sí que ho permet, ja ha estat possible el conveni de col·laboració transpirinenc entre Catalunya Nord i el Principat, o  l’Eix Atlàntic entre nord de Portugal i Galícia.

Com denúncia Josep Vicent Boira Maiques, que no és pot “acusar”  d’independentista,  l’efecte pervers de l’estat de les autonomies ha estat la hipersensibilitat regional que ha dut els valencians a una visió limitada i provinciana de la nostra realitat i als catalans a una relació de bilateralisme amb Madrid. Ha provocat que catalans i valencians tinguem la mateixa dèria per Madrid.

Porte unes setmanes de joia i alegria malgrat el pessimisme dels temps que vivim i és que_ sense faltar al respecte ni minimitzar els problemes que estem passant els treballadors/es_ els diners no són l’única cosa que dona la felicitat.

Mitjans de comunicació comarcals i del PV encara que alguns a les antípodes de la nostra ideologia i d’altres estrangers o fins i tot extraterrestres com l’ABC tenen a bé utilitzar les seves pàgines per nomenar-nos i explicar qui som (?) i que fem (?) la gent d’ERPV sempre des de la seva “perspectiva”, només caldria!

I això m’emociona….Vol dir que estem fent bé la feina. Pretenen mitjançant la desqualificació i el tremendisme intimidar-nos i malgrat que penjar aquest comentari els done pistes (encara que crec que cap d’ells no el llegira mai) això provoca tot l’efecte contrari: Ens dona ales perquè vol dir que anem pel bon camí.

Vull felicitar sobre tot a les companyes de la Secretaria de la Dona del PV i de la meva comarca i als companys/es de la Secretaria i Sectorial d’Ensenyament d’ERPV. Han aconseguit amb xicotetes pedretes molestar al gegant i això ha d’encoratjar-nos a tota la resta de gent que treballem per assolir un país normal.

Última hora: Acabe d’assabentar-me que han tret el jou i les fletxes del monòlit feixista de Benavites. Les JERPV i la gent del Camp de Morvedre hem estat “incordiant” i vull pensar que tot el rebombori mediàtic que hem generat cada vegada que intentavem tunejar-lo ha ajudat que s’haja començat a fer justícia. De vegades només cal una empenteta…..

Algú va dir una vegada que és dificil que els espanyols ens donen la independència, doncs aquest periodista no només ja no considera espanyol al Barça sinó que tampoc a l’Espanyol: Pericos aneu canviant-se el nom!.

La custòdia del territori té els seus orígens a l’Amèrica del Nord, on es consolida durant els anys 80 després d’un llarg període de desenvolupament. Originalment es planteja com una filosofia perquè les persones (propietaris, gestors, usuaris, administradors…) tinguin cura de la terra, remarcant el seu paper en una gestió adequada dels recursos naturals, culturals o socials que ofereix el territori que posseeixen o utilitzen. Posteriorment, entre altres formes, la custòdia del territori es concreta com un conjunt de mecanismes voluntaris perquè els propietaris privats, amb unes entitats de suport i en acord amb l’administració, puguin assegurar la conservació i la gestió responsable de determinats valors naturals, culturals i socials que es troben a les seves finques. Però el significat primer, orientat de manera àmplia a persones que tenen cura de la terra, també perdura i abasta a moltes iniciatives de custòdia actuals.
A primera vista el terme custòdia del territori pot semblar estrany, però ben aviat s’hi troba aquest sentit de respectar, conservar, guardar o tenir cura del territori. També és essencial el caràcter voluntari, i per això la custòdia del territori es planteja com un procés per generar la responsabilitat dels propietaris i dels usuaris del territori en la conservació i el bon ús de la terra i els recursos naturals, culturals i paisatgístics. Tot això sense deixar de banda que el territori també ha de facilitar el rendiment econòmic (producció forestal, conreu, pastura, caça, pesca, lleure…) que els propietaris esperen obtenir de les seves terres; la custòdia pretén fer possible aquest rendiment en un marc de responsabilitat i ús sostenible dels recursos.
Sobretot la custòdia vol donar el missatge que el territori també té un valor com a paisatge i com a medi, de manera que no només als espais naturals si no al conjunt del territori, els propietaris i usuaris poden fer seva la custòdia del territori.
Activitats al País Valencià: http://www.setmanacustodia.cat/provalencia.htm