Primer vull agrair a la Penya Tòtil del Llevant que ens convidaren a vore el partit Girona-Llevant el diumenge 15 a Montilivi, ho passarem d’allò més bé! però l’espectacle de debò no va ser al terreny de joc on el marcador acabà empatat a zero sinó a les graderies.
Quan arribaren on eren els llevantinistes de la Tòtil em va sorprendre gratament vore que havien penjat tres banderes: una estelada, una quadribarrada i una republicana espanyola que reflectia la diversitat ideològica dels seguidors granota que assistien al partit. Penjarem la nostra estelada al costat de la pancarta de la penya sense que ningú fera cap retret ni posara mala cara però em van advertir “quan vinguen el fatxes te la llevaran…”
Fatxes…quins fatxes?? vaig preguntar i no vaig tardar molt temps en comprovar a que es referien… Escoltats pels mossos d’esquadra i el servei de seguretat del club de Girona una dotzena d’energumens, l’estètica i símbols dels quals malauradament aquí al País Valencià estem acostumats, es van situar prop d’on estàvem.
Un membre de la penya Tòtil em va comentar que també són seguidors (?) del club granota….llavors començaren amb els seus càntics i gesticulacions simiesques (que em perdonen el simis) que intentaven provocar no només als seguidors del Girona sinó també a nosaltres.
La gent del Girona flipava: veien els aficionats d’un mateix club separats per preservar la seguretat (la nostra és clar) però mentre uns insultaven i escridassaven, els altres recolzàvem i aplaudíem les jugades del nostre equip i fins i tot les del contrari quan ho mereixa.
Uns anavem a veure un partit de futbol, els altres a provocar i insultar amb això de “no sois catalanes, sois hijos de p….” i no només es dirigien als seguidors gironins sinó també als membres de la Tòtil i els que estavem amb ells.
He de destacar el comportament dels mossos i el servei de seguretat que ens van tractar amb correcció i fins i tot amb molta educació (he anat a partits de futbol i de basket a València sovint i la policia m’ha tractat com si la violenta fos jo pel sol fet d’anar amb un equip que no era el de la ciutat, mentre els feixistes campaven soltets i amb tota la impunitat per insultar i amenaçar d’apallissar-me ).
En el descans vaig anar a comprar beguda i custodiat per un mosso hi havia un energúmen al quiosquet . Em va clavar la mirada desafiant i amenaçadora l’estoneta que vaig estar esperant que em despatxaren i la veritat vore’l tant malalt d’odi em provocà molta llàstima perquè era un xic molt jove…quina pena!
Tot acabà quan els feixistes feren o digueren alguna cosa i al principi de la segona part i a empentes, van ser expulsats sense contemplacions per les forces de seguretat del camp.
No és la primer vegada que pateixo la violència dels ultres fins i tot del meu equip però mai els havia vist sent tractats com es mereixen…perquè aquests/es no són aficionats a l’esport ni a cap equip són seguidors de la violència.
Vull també destacar el comportament de Gorka Larrea* un jugador del Llevant que quan acabà el partit no només es limità a saludar des del mig del camp als vertaders seguidors del Llevant que s’havien desplaçat fins a Girona sinó que s’acostà i regalà la seva samarreta a una seguidora granota a qui els fatxes van insultar algun cop al llarg del temps que van estar fent la mà.
* Gorka Larrea és basc de Donosti i és un dels jugadors que vol que la seua selecció s’anomene Euskalerria.
Visca la penya Tòtil i el Llevant, l’altre club blaugrana que porte al cor!
